dissabte, 30 de juny del 2012

Balcons enreixats a Sella

Fins els inicis del segle XX, les reixes de forja estaven reservades a unes poques i grans cases del poble. La majoria de cases no disposaven de balcons i les baranes de les finestres de cos sencer eren de fusta.

Llavors els balcons eren un símbol de distinció i, per aquesta raó, el seu nombre era reduït. Dins de la tipologia de balcons, trobem els balcons enreixats, és a dir, aquells que presenten una volada (per això no són finestres) i una reixa que els cobreix totalment.

Ací us mostrem una mostra fotogràfica d'aquests balcons a Sella. La seua localització sobre un mapa també ens dóna una informació interessant d'on es trobaven algunes de les principals cases i carrers del poble. En tenim catalogats 12 al casc urbà. Si en trobeu a faltar algun, aviseu-nos!

Localització a Sella dels balcons referits més avall


(1 i 2). La monumental Casa de la Tia Cecilia, que se situa entre els carrers Quatre Cantons
i Les Voltes, antic accés a Sella pel camí reial

(1) Detall del balcó superior que cau al carrer Les Voltes

(3) Sens dubte, el balcó més bonic del poble és el que es troba damunt de l'antiga
entrada principal de la Casa de la Tia Cecilia, al carrer Quatre Cantons

 (3) Lateral del balcó o balconada

(3) Un detall del lateral, mostra de l'artesania del ferro

(4) Aquest de la casa dels Pons, senyorets de la Rapella, que mira al carrer Les Voltes,
és un dels que millor conserva la seua tipologia original 

(4) Detall del balcó anterior
(5) En l'entrada de la casa dels Pons (carrer Quatre Cantons) podem trobar les restes
d'un antic balcó enreixat

(5) Detall del balcó anterior, amputat fins convertir-lo en un balcó corrent
(12) Balcó al carrer Quatre Cantons, en la coneguda com Casa Lino
(6) Balcó de la Casa de Les Elòdies, en la façana del carrer Més Avall o Dª Catalina
(6) Balconet tot just a continuació de l'anterior, a la Casa de Les Elòdies   
(8) Al carrer Sant Roc trobem aquest balcó. Es tracta de la trasera d'una casa del carrer l'Àngel
(9) Balcó a l'estretet del carrer Sant Roc
(10) Conjunt de balcons al carrer de l'Àngel núm. 5
(11) Balcó del Palau, que dóna al pati de l'actual Casino: possiblement
el més deconegut de tots!

Pablo Giménez 

divendres, 22 de juny del 2012

Noticies de l'Arxiu núm. 8 (maig de 2012)

Ja tenim completa la sèrie de televisió alemana Kara Ben Nemsi Effendi, que a principis de la dècada de 1970 va gravar uns capitols a Sella i altres pobles del voltant. Encara que la sèrie es pot veure a Youtube, com ja comentàrem en una entrada anterior, ara disposem d'una major qualitat d'imatge.

Francesc Llorca Ibi ens envia la partitura de la “Cota de Sella”, que apareix publicada en la important obra de Francesc Martínez i Martínez, Folklore Valencià. Es tracta d’una versió desconeguda de la jota de Sella.
Sobre el terme “Cota”, Francesc ens explica que és l’intent de pronunciació de la paraula castellana jota. Com que en català no existeix el fonema [χ], la gent de Sella, en intentar imitar aquest so consonàntic, articulava la consonant del seu sistema fonològic que més s'hi acostava: la [k]. Altres exemples d'aquest fenomen els trobem en la pronunciació de jefe com a [kefe], de José com a [kosé], de Javier com a [kavier] o d'Ángel com a [ánkel]. Ja endinsats en el segle XX, els valencians aprenguérem a pronunciar la j castellana, en part gràcies a l'escolarització, tot i que encara hi ha gent major amb dificultats per a pronunciar-la.



La lletra de la cançó apareix també recopilada dins les "Corrandes de Cocentaina" l'any 1924, en un treball de recerca per al Cançoner de Catalunya

Gràcies per la col·laboració!

dimecres, 13 de juny del 2012

Exposició: Cent anys d'indústria i comerç a Sella


La nostra aportació a la XVII Fira de Mostres. Ací teniu una xicoteta memòria gràfica






Tot l'esforç cobra sentit al captar l'interés dels xiquets. Conèixer el nostre passat com a base per a estimar i tindre cura del teu poble. Sembrar la llavor per al futur, com altres la sembraren en nosaltres

Cent anys d'indústria i comerç a Sella
-Presentació-

Al llarg del segle XX el poble de Sella va conèixer uns canvis socioeconòmics de primera magnitut. Alguns d’eixos canvis es veuen en la disminució del número i diversitat de comerços, industries i tallers, que foren molt nombrosos al passat.
Les dificultats de comunicació derivades d’una xarxa de carreteres i camins insuficient i precària, la impossibilitat d’accedir al vehicle motoritzat o, directament, la inexistència de les dues coses a principis de segle afavoriren que qualsevol habitant del nucli urbà tinguera cobertes les necessitats bàsiques de consum. D’aquesta forma, a banda dels mercats setmanals, a Sella es podia comprar tota classe de menjars, utensilis i objectes com ara roba, cànters, mobles, joguets i un llarg etcètera.
Però aquestos problemes de comunicació no significaven que el poble romanguera aïllat. Tot el contrari, una part majoritària de les produccions agràries es destinaven al comerç, de forma que existien xicotetes agroindustries que manipulaven i envasaven productes com ara l’ametla o la tomaca, sense oblidar els molins que convertien el cereal en farina. També es comercialitzaven productes derivats de la fusta dels pinars o de l’algeps, la calç i el carbó que es produïa al llarg del terme de Sella i voltants.

Finalment, els xicotets tallers i les manufactures a domicili que es desenvolupaven a l’ombra del tèxtil alcoià o de la industria vilera, representaven ingressos importants per a moltes famílies del poble.  
En aquesta exposició de l’Arxiu, pretenem recuperar una part del nostre passat industrial i comercial oferint un primer inventari de totes aquestes activitats als últims cent anys. Amb una sèrie de mapes, fotografies i documents, podrà conèixer la distribució de més de cent trenta negocis que van funcionar en els carrers del poble de Sella.