Meravelles d'Aitana: el Pi d'Agnon

Recentment férem una exploració al mas d'Agnon, un espai molt especial del vessant sud d'Aitana on conflueixen, junt a les restes de la pròpia casa, els termes de Sella, Alcoleja i Confrides.

Mas d'Agnon, confluència dels termes de Sella, Confrides i Alcoleja 

Foren moltes les coses que trobàrem i intenses les sensacions viscudes allà dalt: albirant les vistes colpidores d'un Seguró sembrat de blat, la cara desconeguda de la Venta i l'antic camí reial o la magnificència del mas de la Torreta, amb el seu pou de neu amagat dins del pinar.

De tot això parlarem, potser, en un altra ocasió. Hui volem fer referència a la troballa d'un dels monuments vius més importants del migjorn d'Aitana: el Pi d'Agnon.

El flamejant i senyorial Pi d'Agnon

Amagatall de vida, les seues branques s'enlairen vora 30 metres

Un sorprenent creixement en espiral el fa, si cap, més encisador

Hui, recollit per un frondós i jove pinar de pi blanc, ha sobreviscut molts incendis i ha contemplat el canvi del paisatge de la Serra d'Aitana en pocs segles.

El Pí d'Agnon, és un pi pinyer (Pinus pinea) monumental i vell. Tan vell és que està morint com moren els grans arbres: a poc a poc. I de la seua edat ens deixa constància una fotografia de Leopoldo Soler y Pérez, el seu propietari, que pot datar-se de finals del segle XIX. Allí estava el gran pi, assenyalat com una fita d'Aitana, en el número pertanyent al 24 de setembre de 1927 de la revista La Esfera (Madrid). La seua grandària ja era com l'actual; però l'arbre, solitari, es mostrava amb tota la seua lluor. Quina pot ser, doncs, la seua edat?

La Esfera nº 716 (1927). Per altres fonts, sabem que la fotografía és anterior a 1900. Fotografia dels germans Soler y Pérez. Aleshores era un pi solitari, ja la presència d'arbres en  la serra era molt puntual.

Localitzar aquell arbre fotografiat fa més de 120 anys enrere era una tasca molt difícil. Però ho vam aconseguir!!! Trobar-lo encara viu, fou un regal que va omplir l'ànima dels excursionistes.

Testimoni del passat, monument a la vida

Abans parlàvem d'exploració. I açò no pretén ser gens pretenciós, sinó que volem utilitzar la paraula explorar en la seua concepció més pura: examinar minuciosament per trobar-hi el que hom desconeix. I això vam fer, omplir buits en el nostre mapa personal per descobrir noves meravelles d'Aitana.

P. Giménez

Noticies de l'Arxiu nº 7 (abril de 2012)

Sella: indústria i comerç. Aquest és el tema que hem triat enguany per a montar una senzilla exposició, tal i com férem l’any passat amb La memòria dels carrers, per a la XVII Fira de Mostres i Productes de la Mediterrània. 

Amb aquesta exposició volem donar a conéixer la petita activitat industrial i comercial que existia al poble a finals del segle XIX i durant el segle XX, mitjançant una sèrie de panells explicatius amb un breu text i unes fotografies. Ens centrarem en el casc urbà, per tal d’evitar industries disperses pel terme com ara carboneres, pedreres, forns de calç, teular, molins, etc., que es poden tractar en un altra ocasió.

Encara que uns quants voluntaris i majorals ja estem treballant des de fa unes setmanes, agrairíem qualsevol informació en forma de testimoni, fotografia, rebut, etc. sobre botigues, tallers etc. Divendres de vesprada o dissabte de matí ens reunirem en la casa de l'Estanc (carrer l'Àngel). Esteu convidats!

Alguns documents amb què estem treballant

Iniciativa interessant:

Volem fer ressò d’una interessant iniciativa per part de l’ajuntament de l’Alfàs, que podria servir d’exemple: la creació de l’anomenat “Archivo de la Palabra”, amb una crida a tots els veins perquè aporten documents gràfics anteriors a 1992. Mireu la notícia apareguda en el diari fent clic ací.

Novetat bibliogràfica:

En el mes de novembre de 2011 férem una entrada sobre Sellards a Nova York, on explicàvem, mitjançant l'exemple d'Àlvaro Garcia, les possibilitats que oferia la informació arxivada a la Ellis Island. Doncs bé, bàsicament amb aquesta font, Teresa Morell ha escrit el llibre Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920). Un estudi de referència que pot animar algú a seguir la pista dels sellards que emigraren als Estats Units a principis del segle XX.

Portada del llibre de Morell  (Edicions 96)

L’Arxiu Parroquial de Sella: petita història de supervivència

És una de les notícies de l’any per al patrimoni de Sella i una vella aspiració acomplida. Com ja anunciàrem, els Quinque Libri de l’Arxiu Parroquial de Sella per fi s’han digitalitzat, gràcies a la tasca de l’associació Raíces del Reino de València (RRV), dins d’un projecte de les Diócesis de Valencia y Orihuela-Alicante auspiciada per la UNESCO. Aixó suposa la definitiva conservació de les dades dels nostres avantpassats des de finals de 1623, els primers pobladors després de l’expulsió dels moriscos. 

En Notícies núm. 2 (novembre de 2011) ja vam apuntar l’existència d’aquesta associació sense ànim de lucre i de la ingent tasca que estava portant a terme. Fet i fet, junt a Sella, els últims mesos han digitalitzat també Orxeta, Finestrat, Benimantell, la Vila Joiosa i un llarg etc. Cal recordar que RRV no cobra per les dades ni per la faena que desenvolupen. Únicament tenen una quota de soci, com totes les associacions que tenen unes despeses mínimes. Us recomanem visitar la seua pàgina web.

Membres de RRV amb l'alcalde de Finestrat i el rector de Sella i Finestrat Guillermo Giner
Font: EL PAIS (15/03/2012) (enllaç a la notícia)

A Finestrat, la notícia ha tingut molt ressó, i l’alcalde es va interessar personalment pel treball que estava fent RRV, tal i com va recollir la premsa. Ací a Sella, no obstant, va passar prou desapercebut i per això volem conscienciar (especialment les autoritats municipals) de la importància d’aquest fet. Realment es tracta d’un esdeveniment molt rellevant per al poble, ja que aquests llibres baptismals, matrimonials i de defuncios recullen la informació de generacions i generacions de sellards. Cada membre de les nostres famílies hi ha quedat registrat durant quasi quatre segles!

Alguns dels Quinque Libri de l'Arxiu Parroquial de Sella

Tot i així, la digitalització dels Quinque Libri és la culminació d’un llarg i penós viatge, per la qual cosa podem considerar aquests llibres centenaris com a veritables supervivents. Ací us oferim, de forma resumida, els trets més importants de la seua trajectòria durant el segle XX: curiosament el segle més perillós per a la conservació dels llibres.

• Sens dubte, la Guerra Civil fou l’episodi més traumàtic per al patrimoni religiós a Sella. L’església de Santa Anna i l’ermita de Santa Bàrbera foren cremades amb tot el que hi havia dins. Però els llibres se salvaren gràcies a l’acció d'alguns veïns de Sella. Sabem almenys d’un d’ells, Toni Vicent Garcia (el Moliner), que va passar la nit custodiant els llibres i altres documents.
• Després de la Guerra, els llibres estigueren uns anys a l’Ajuntament, que finalment sol•licità a l’església que se’ls emportara (1). Des de mitjans del segle XIX, el cens civil (on s’apuntaven naixements, defuncions o matrimonis) havia reduït la funcionalitat d’aquests llibres a un mer control de la parròquia. A mesura que passaven els anys, els més antics perdien la seua utilitat i, a poc a poc, es convertiren en un document històric que per a molts només era “paper vell”. Aquesta mentalitat és la que subjau en la venda de 500 kilos de papel viejo al draper als anys 1950: l’arxiu històric del nostre poble convertit en pasta de cel•lulosa...
• Afortunadament, els llibres parroquials se salvaren i, en un moment indeterminat, foren traslladats al despatx rectoral, situat a la Casa Abadia. A partir de la dècada de 1970 començaren a desenvolupar-se, de forma sistemàtica i per tot l'Estat, els estudis de demografia històrica, que tenien com a base la informació d’aquests llibres. Ací a Sella foren estudiats, que sapiguem, per professors com José Quereda o Primitivo Pla (2), que utilitzaren les dades per a estudis més amplis. Però la persona que veritablement va saber extraure tota la riquesa de dades que amagaven els llibres fou Natividad Martínez Llorens. Durant anys els va llegir, anotant centenars de dades que li servirien per a escriure la fonamental obra “Sella, historia y costumbres” (1987). Gràcies a aquest llibre, molts de nosaltres ens assabentàrem de la importància que tenien les seues dades: un veritable inventari dels nostres avantpassats.

 

Portada del primer llibre on apareixen els primers pobladors de Sella després de l'expulsió dels moriscos

• Tot i això, les condicions de la Casa Abadia foren deteriorant-se amb els anys i els problemes d’humitat i brutícia dispararen les alarmes. Un grup de joves de poble interessats pel patrimoni plantejaren, per primera vegada, la necessitat de rescatar els llibres i portar-los a una zona acondicionada. Amb l’ajuda del rector Javier Vicens, es va presentar una proposta de conservació i inventari dels llibres a la Junta Parroquial (3). Les negociacions no foren fàcils i fins i tot la proposta va arribar al bisbe d’Oriola Rafael Palmero, a qui se li va plantejar personalment la qüestió. Finalment, en 2006 foren traslladats a la seua ubicació actual, tancats en un armari amb unes bones condicions de conservació.
• Així se’ls ha trobat Raíces del Reino de Valencia, que finalment ha culminat la seua preservació amb la digitalització i indexació de cada una de les seues pàgines. El volum de dades és sorprenent: 16 llibres, 85.000 imatges, 14.130 registres de batejos, etc. Igualment, el primer volum, corresponent als anys que van de 1624 a 1696 està sent restaurat de forma altruista per Glòria Alemany (El Sotano de las Maravillas), en un projecte que, a llarg termini, vol ajudar a la perfecta conservació dels originals manuscrits. També hem incorporat recentment uns documents pertanyents al rector Tomàs Giner (segle XIX) donats per Natividad Martínez (4)... però de tot això en parlarem pròximament.

Restauració de la portada del primer llibre: un acurat i pacient treball fet per les mans
professionals de la nostra companya de l'Arxiu Glòria Alemany Agulló

 

Molt han cambiat les coses, com veieu. I gràcies a tot açò hui podem disfrutar de les sorpreses que amaga el nostre passat. Per exemple, dades com les que ens cedeix gentilment RRV: els cognoms apareguts a Sella entre 1623 i 1900. Quasi 280 antropònims! (veure Anex)

Agraïments especials a Mamen de RRV, Javier Vicens, Guillermo Giner i Glòria Alemany

P. Giménez

(1) Segons un document consultat  l’any 2004 a l’Arxiu Municipal de Sella

(2) Quereda, J. (1978): Comarca de La Marina. Estudio de Geografía Regional, Alacant: Diputació Provincial. El professor Pla ha publicat nombrossos estudis sobre la demografia de les comarques centrals. Vegeu per exemple “Despoblación y repoblación. La crisis del XVII en el Cuartel de la Marina y las Montañas”, dins Nadal, J. (Coord.): Evolución demográfica bajo los Austrias, I.C. Juan Gil-Albert, Alacant, pp. 195-239.

(3) Giménez, P. y Pérez Serrano, M.A. (2003): Propuesta de un plan de inventariado y conservación de los fondos parroquiales de Sella. 12 pp. Agosto de 2003. Part de les conclusions del informe s’arrepleguen a Pérez Serrano, M.A. (2005): “El Archivo parroquial de Sella: una herencia de nuestro pasado” en Llibre de Festes 2005, pp. 49-52.
(4) Giménez, P. (2010): "El fons Pare Tomàs de l'Arxiu Parroquial de Sella: una nova aportació al patrimoni documental de la Marina" Sarrià, 4: 74-77. Aquest fons documental es troba digitalitzat en l'Arxiu i disponible per a tots.

ANEX

Cognoms de Sella (1623 i 1900)

Gentilesa de Raíces del Reino de Valencia 

Abad	Escuder	Macia	Rafael
Agulló	Espada	Mallebreres	Reig
Agustin	Espinos	Malonda	Relleu
Alberola	Espinosa	Margalit	Ribes
Alcazar	Espuig	Marin	Ridaura
Alemany	Esquerdo	Mariot	Riera
Alfi	Esteve	Marolles	Ripoll
Alpuente	Eugenio	Martinez	Rodenes
Andrés	Eulogio	Martorell	Rodriguez
Andreu	Exposita	Mas	Romá
Antequera	Exposito	Mateu	Romero
Arnau	Felanitx	Mayor	Roque
Arqués	Fenollar	Mico	Ros
Asensi	Ferrandis	Miguel	Rubio
Asnar	Ferrer	Mingot	Ruiz
Baena	Finestrat	Mira	Ruvio
Baeza	Fiter	Miralles	Sais
Balaguer	Fitor	Mollá	Saiz
Baldó	Fons	Mollor	Samper
Barrachina	Font	Monerris	San Francisco
Barrio	Fraces	Monllor	San Jaime
Basilio	Frances	Montiel	San José
Bataller	Franses	Mora	Sanchis
Benrrell	Frias	Moragués	Santa Ana
Berenguer	Gadea	Morales	Santacreu
Bernabeu	Galiana	Morçal	Santacruz
Beti	García	Mosqueruelo	Santamaria
Blanes	Garrigos	Mullor	Santo
Blat	Genoves	Nadal	Santonja
Blau	Giner	Navarro	Sanz
Borjas	Gisbert	Nicolas	Sapena
Botella	Gomez	Nicolau	Sarrió
Bou	Gomis	Noguerola	Sastre
Bravo	Gonzalez	Nogueroles	Saval
Brotons	Gosalbes	Olcina	Sebastia
Buades	Gozalbes	Olmedo	Segui
Cabot	Grau	Oriola	Sella
Cabrera	Guardiola	Orquin	Sellés
Cabrero	Gueroles	Ortiz	Senabre
Calbo	Guerrero	Ortola	Serra
Camarasa	Guillem	Orts	Serralta
Cambra	Hellin	Ortuño	Seva
Candela	Herrero	Palasí	Signes
Cantó	Horra	Pallares	Simo
Carbonell	Iborra	Pascual	Simon
Carchano	Ivañez	Pastor	Solbes
Cardona	Ivorra	Paya	Soler
Cardrano	Jacarilla	Pellicer	Soriano
Carpe	Jaime	Peña	Terol
Casanova	Jalon	Pérez	Tomas
Castello	Jerez	Peris	Torregrossa
Castro	Jordá	Picó	Torres
Catalá	Jordan	Picornell	Torrosella
Cerdá	Juan	Pinoso	Tous
Chapuli	Julia	Pisarreta	Ubeda
Claner	La Cruz	Piscueta	Vadillo
Climent	Lanuza	Pisenchi	Valor
Coloma	Latiera	Pisqueta	Vaño
Company	Latyera	Pla	Venrell
Corielo	Ledon	Plana	Ventura
Cortes	Leon	Planelles	Verdú
Cruz	Lician	Planes	Vicent
de la Cruz	Lledó	Pons	Vidal
Denia	Llinares	Ponsoda	Vila
Descals	Llopis	Pont	Vilaplana
Devesa	Llorca	Poveda	Viscay
Domenech	Llorens	Poza	Vito
Enova	Lloret	Prats	Vives
Escoda	Lopez	Puerto	Zaragosi
Escortell	Macastre	Rabasa	Zaragoza