divendres, 25 de novembre del 2011

A FER LES AMÈRIQUES… Sellards a Nova York

Hui hem rebut una donació extraordinària per a l’Arxiu, fruit de la recerca de la nostra companya Glòria Alemany. Es tracta dels documents que certifiquen l’arribada del sellard Álvaro García a Nova York, l’any 1920. El Tio Álvaro Moliner va emigrar als Estats Units, com tants altres europeus, en les primeres dècades del segle XX, forçat per una difícil situació econòmica i, també, per un esperit emprenedor. Tenia 28 anys.
L’Estàtua de la Llibertat i, darrere, Ellis Island  Font
Registre d’immigrants a l’Illa. Font


Arribat des de França, visqué uns anys a la gran ciutat, on tingué experiències úniques no exemptes de la duresa de la immigració a milers de kilòmetres de casa. Només cal que pensem com era Sella en 1920 i quines coses es degué trobar en una ciutat en ebullició, amb centenars de milers de vehicles, grans gratacels i quasi sis milions d’habitants. Fet i fet, durant la seua estada a la gran metròpoli, Álvaro va veure alçar construccions emblemàtiques com el Chrysler Building (319 m) o l’Empire State Building (443 m), l’edifici més alt del món fins que en 1972 es va acabar el Word Trade Center. Mentrestant, a Sella els carros per fi podien accedir al casc urbà, ja que la inaguració del pont de la carretera substituïa el pontet vell i la costera del Turrumpero, que només eren accesibles a peu o en cavalleria... 

Manhattan en 1931 (Viquipèdia)
Els papers pertanyen al registre elaborat per l’administració americana a l’Illa d’Ellis, que era on desembarcaven, censaven i  es mantenien en quarantena els milers d’immigrants. A hores d'ara eixes dades estan disponibles en la web  http://www.ellisisland.org/, on es poden buscar i comprar els documents de milions de persones de gairebé tot el món. Gràcies a la investigació de Glòria, hui disposem d’aquest conjunt de documents excepcionals.
Fragment del registre on apareix Álvaro García, "de Cella, Alicante"
Imatge del Niagara, el vaixell que feia el trajecte Le Havre-New York, en el qual Álvaro va viatjar. Fou construït l'any 1908 i desguassat en 1931.
Ara queda recollir, amb els testimonis dels seus fills Amable i Álvaro, la vida d’aquest home, que va tornar al poble al voltant de 1934 profundament marcat pel seu pas per Nova York. Però altres sellards també van emigrar als Estats Units. Caldria recollir-ne, ara que encara som a temps, els noms i les vides per a conéixer millor aquest capítol tan interessant de la nostra història. A veure si algú s’anima a tractar aquest tema amb més profunditat o a portar qualsevol idea o informació, per menuda que puga paréixer. Gràcies Glòria!
P.G.F.

dilluns, 14 de novembre del 2011

Remigio Cerdà i la fàbrica de sabó i lleixiu “Virgen de la Aurora”

Encara que pobles com Sella es basaven en una economia eminentment agrària, a les societats rurals del passat existia una intensa activitat industrial que ocupava –de forma parcial o completa- a nombroses persones. Majoritàriament, estes industries es basaven en l’aprofitament de recursos locals i darrere d’elles solien haver persones emprenedores que, en ocasions, acumularen durant cert temps un xicotet capital.

Arxiu Parroquial de Sella. Fons Pare Tomàs. Carta d'Eleuteria Cerdà a Tomàs Giner (1905)

Eixa pareix ser la història de l’empresari Remigio Cerdà (mort al voltant dels anys 1940), que a principis del segle XX va crear una fàbrica de sabons i lleixiu anomenada “Virgen de la Aurora”. El seu procediment per a l’obtenció de sosa càustica era un mètode propi a partir de la cendra de l’abundant escorfa d’ametla que produïa l’agricultura del terme. 
Cerdà fou propietari del mas del Fardatxo i visqué al carrer Trinquet i al Palau. No obstant l’empresa no va prosperar com s’esperava: per la documentació que hem trobat, en 1905 ja tenia seriosos problemes econòmics, però va seguir amb el negoci del sabó i va diversificar la seua activitat torrant civada, panís i blat. Això va ser, almenys, fins els anys 1930, perquè encara queda gent gran que el recorda a ell i a la seua germana Eleuteria. La torradora es trobava al Palau, és a dir, abans que el baró Juan de Calatayud i la seua família s’instal·laren a Sella iniciant nous negocis com les herbes per a infusions o els vins “Baronia de Sella”. Però això ja és un altra indústria...

Si trobeu dades o històries sobre Cerdà i la seua fàbrica, no dubteu a compartir-les amb l’Arxiu!

diumenge, 6 de novembre del 2011

Noticies de l’Arxiu, nº1 (Octubre de 2011)

Una vegada al mes (aproximadament), farem una entrada amb les incorporacions més destacables a l’Arxiu.

En octubre de 2011 hem rebut la donació dels següents documents:
  1. Vicent Olcina ens proporciona un fragment del Diario de las Sesiones de Cortes. Congreso de los Diputados. Legislatura de 1863 a 1864. Madrid: Imprenta Nacional, 13 de noviembre de 1893. On es tracta un interessant problema derivat del vot del sellard Jaime Lloret a les eleccions generals de 15 de maig de 1862.
  2. El mateix Vicent ha trobat un fragment de la Colección Legislativa de España. Sentencias del Tribunal Supremo en materia criminal. Salas segunda y Tercera. Primer semestre de 1889. Madrid: Imprenta del Ministerio de Gracia y Justicia. On es tracta d’un assassinat ocorregut a Sanxet en 1888.
  3. Joaquin Ronda ens ha proporcionat un document imprés, signat a Callosa en 20 d’abril de 1871, sobre dissertacions al voltant de la herencia de Catalina Thous i algunes possesions a Sella i Benimantell que reclamava son pare, el cacic Joan Thous i Carreres, una vegada va morir la seua filla. 
  4.  I com no, l’aparició de Documentació histórica i bibliográfica de la Marina Baixa, realitzada per Agustí Galiana i publicada per AEMaBa, on trobem nombrosos documents sobre Sella.

Gràcies a tots per la vostra aportació!